De l’obra Mar i cel d’Àngel Guimerà analitzarem del segon acte l’escena XIIII.
L’obra es va escriure l’any 1888; en la seva primera etapa,aquesta era una etapa romàntica, comprèn un conjunt de drames històrics que estan caracteritzats perquè estan escrits en versos decasíl·labs. Eren tragèdies on recreava temps i ambients passats, i amb una gran quantitat de personatges; els temes eren realisme i la natura. Frederic Soler ( empresari i director artístic d’obres de teatre) li demana a Àngel Guimerà que faci una obra per estrenar en el seu teatre de Barcelona (li va a demanar a Guimerà perquè les seves obres tenien molt èxit) i així va escriure Mar i cel.
L’escena XIII del segon acte és una conversa entre Saïd i Blanca.Al principi de l’escena Saïd recorda les paraules que va dir la seva mare abans de morir. Blanca estava escoltant el que deia Saïd però Saïd no s’havia adonat que ella estava escoltant. Llavors va plorar i després es va penedir d’haver plorat per paraules d’un musulmà. Aleshores li demana a en Ferran que la mati quan arribin a terra. Ferran s’hi nega al principi, però després acaba acceptant. Blanca li fa un petó a la mà a en Ferran però per agraïment que havia acceptat matar-la. Saïd veu el petó i s’enfada molt amb en Ferran i li diu als seus companys pirates que matin els cristians; els pirates s’emporten als cristians a dalt del vaixell mentre Blanca demana pietat pel seu pare , pel Ferran i pels presoners cristians a Saïd. Després de que Blanca li demana pietat per ells per una bona estona, Saïd li fa jurar per les seves mares que no estima a en Ferran, perquè Saïd pensava que ella l’estimava, Saïd estava gelós de Ferran.Llavors ella li jura i Saïd li diu als seus pirates que no matin els cristians, li perdona la vida gràcies a Blanca.
Consta d’una conversa de 24 intervencions de Blanca i 24 de Saïd. El tema que es percep és la gelosia de Saïd respecte a Blanca i Ferran. Ell text és dramàtic perquè parlen de salvar de la mort a dues persones importants de l’obra i molts presoners i també es percep amor per la gelosia que hi ha. Es podria dir que en aquesta escena comença a aparèixer l’amor entre Saïd i Blanca, no del tot, però si un principi d’aquest. L’escena és dóna dins del vaixell, on hi ha els camarots; el temps en què transcorre l’escena és curt. Pel que fa el llenguatge el text està escrit en vers decasíl·labs i el llenguatge és emfàtic perquè Guimerà fa ús de moltes expressions respecte a sentiments, també podem dir que el llenguatge és arcaic pel fet que fa ús de molt hipèrbatons ( característica important de les obres de teatre).
En aquesta escena hi ha un apart, que és quan una persona parla per ell mateix i no per els altres, en aquest cas l’apart es de Saïd que diu coses respecte a a seva gelosia i mostra el sorprès que està pel petó de Blanca a Ferran. També podem observar que hi ha moltes acotacions, que diuen el fa el personatge del qual és l’acotació, de com és la seva manera de parlar, del seu sentiments, del que pensa, dels moviments que fa, etc.
A l’escena el dramatisme és important perquè els personatges viuen una part molt dramàtica en l’obra, a mesura que avança l’obra es va fent més dramàtica. L’escena és interessant, els personatges que surten són els principals i per això, és una escena important, també podríem dir que és important perquè sense aquesta escena Carles i Ferran, gràcies a Blanca no hi serien en la resta de l’obra.
