Comentari de text

Les formigues

És un poema de Josep Carner del llibre Bestiari (1964) que correspón a l'última època de Carner com a poeta, l'època de 1958-1970.

Quan Carner va escriure Bestiari (1964) es a fixar de que els poemes fosin anecdòtics. Aquest llibre  té 154 poemes, tots relacionats amb un animal, on els posa per ordre alfabètic, des de les abelles fins a la zebra.
Els animals esdevenen un pretext per a la reflexió sobre els comportaments humans i aquest és justament l'objectiu de Carner, fer arribar un missatge de reflexió, però, "pintat" amb animals.
El llibre el podem classificar amb el gènere de la lírica, perquè ens parla de reflexions, per això, el gènere seria la Poesia Lírica. També Carner fa ús de recursos retòrics, específicament de la tendresa i la ironia.
Les formigues explica les característiques d'aquest mateix animal.
En la primera estrofa, ens parla de com viuen les formigues en una comunitat i com un poble, relacionat-lo amb els humans.
En la segona estrofa ens parla d'una característica d'elles (les formigues), les ales, dels mascles i de les femelles( les reines).
En la tercera estrofa dels treballs i els objectius, que després del treball dur, sempre hi ha una recompensa.
A la cinquena estrofa, (l'última), ens parla, potser, de les activitats que fan, semblants a la dels humans.
El tema principal del poema és la vida de les formigues, és un text narratiu que ens explica la particular vida d'elles.
Pel que fa la mètrica  i la forma en que s'estructura el poema, podem observar que són cinc estrofes (Quartetes) de quatre versos cadascuna i amb versos heptasíl·labs, amb la següent rima:
1ra. estrofa
7-
7a
7-
7a
2na. estrofa
7-
7b
7-
7b
3ra. estrofa
7-
7c
7-
7c
4ta. estrofa
7-
7d
7-
7d
5èna. estrofa
7-
7e
7-
7e
Art menor i rima consonant.
Hem de dir que la rima és masculina , però només els versos amb rima( versos parells), els altres versos no tenen rima, es a dir, són versos blancs que acaben amb una paraula femenina.
De figures retòriques podem trobar: Símil o comparació, aliteració, metàfora, ironia, personoficació, epítet, pleonasme,etc. El tòpic d'aquest poema està situat en l'apartat de la vida ideal i el que s'acosta més és : Una Utopia, que vol dir que és la concepció d'una societat ideal, d'un món imaginari que forà desitjable assolir algun dia.
Josep Carner va escriure aquest poema per a la gent que potser que li costi entendre reflexions i per això, Carner va "pintar" amb conceptes d'animals els poemes, però el que realment vol transmetre es que podem viure sense guerres, de forma civilitzada i treballant sense problemes.

Diferències entre l’obra i el musical Mar i cel

Mar i cel és una obra teatral escrita per Àngel Guimerà, l’any 1888, la qual va tenir molt d’èxit, fet que va provocar que es creés el musical d’aquesta.

El musical el va fer el grup Dagoll Dagom, l’any 1980.

Aquest musical va tenir moltes diferències amb l’obra teatral, la primera diferència que podem trobar és el temps que dura l’obra i el musical. Aquest dura més temps que l’obra, perquè es necessita més temps per interpretar una obra cantant que parlant.

Personatges

Evidentment els personatges en context són els mateixos, a l’obra de Guimerà , a la banda cristiana apareixen tres personatges principals: Blanca, una novícia, Carles, el seu pare, i el cosí Ferran, patró del vaixell abordat; a la banda morisca, Saïd, com a capità, i Joanot, un cristià renegat, cal dir també que hi ha personatges secundaris com: Malek, Osman, Hassèn, Mahomet, Guillem i Roc, corsaris del vaixell, i cristians esclaus dels corsaris, però el musical incorpora personatges que l’obra no té, com són:

* Idriss: la figura tràgica-còmica, el grumet, interpretat per un soprano.

*Maria, la germana de Blanca.

Els quals formaran la parella còmica habitual del teatre musical.

També, apareixen un gran nombre de personatges secundaris, típics dels musicals. Dagoll Dagom ha introduït dinou personatges nous per formar el cors dels moriscos i de les cristianes, els quals a través de solos i cors adquireixen un gran protagonisme i permeten muntar unes coreografies espectaculars.

A fi de d’adaptar el musical a l’actualitat, Dagoll Dagom canvia la personalitat i la condició d’alguns personatges com per exemple: Blanca serà la promesa de Ferran, i Carles serà Virrei de València. Per a Guimerà, Blanca és l’única protagonista femenina mentre que al musical, a més de la seva germana, Maria, hi hauran dames de companyia, les quals serviran per formar cors per arribar a ser paral·lels amb els dels pirates/corsaris. Dagoll Dagom presenta ja d’antuvi Blanca i Ferran com a promesos, la qual cosa reforçarà la postura de Ferran davant Saïd i augmentarà la tensió dramàtica entre els dos pretendents rivals, basada en un triangle amorós, típic de les obres musicals.

Dagoll Dagom perfila la figura de Saïd amb certs trets diferents als de Guimerà. A la primera escena, apareix Saïd, malalt i dèbil, dormint al llit, Hassèn l’ha d’ajudar a caminar. En canvi, al musical, després que els pirates s’han acomiadat dels mariners morts, l’aparició de Saïd, com a capità, serà més mediàtica.

Aquestes són les diferències més destacables amb respecte als personatges.

Escenificació

Abans de començar a dir les diferències de les escenes una per una, hem de dir les generals, com ho són: L’obra per a Guimerà es fa en un vaixell, però aprofitant gairebé tots els espais d’aquest, en canvi, en el musical només una escena es fa en un camarot, l’escena on està Blanca dormint mentre la vigila Saïd i un altre corsari, la resta d’escenes es fan a la coberta del vaixell.

L’adaptació d’un text dramàtic a un llibret suposa la reducció del text de partida a fi de donar lloc a d’altres elements musicals i escènics.

Ara hem de parlar de les escenes. O sigui, quines hi han i quines no, i les seves diferències.

A la primera escena de l’obra de Guimerà, apareix Saïd, malalt i dèbil, dormint al llit, en canvi a el musical aquesta escena no existeix, Saïd entra a l’escena primera després dels corsaris d’un cop a la coberta del vaixell i sense problemes i amb un estat perfecto de salut.

A més a més, apareixen escenes de personatges nous, o sigui, l’escena en que totes les noies cristianes canten en el vaixell i l’escena de Maria, la germana de Blanca amb un corsari.

L‘escena primera del segon acte és la segona interpolació del musical. Aquest quadre manca per complet a Guimerà, on Blanca, mentre defensa Saïd, només somnia per uns breus moments, que el seu pare i els cristians volen apoderar-se del pirata (Saïd). Al musical, les instruccions per a l’escenificació són diferents, deixant al director les mans lliures per adaptar-lo segons els seus criteris: “Blanca somia que està en un poble moro. Tots els moriscos l’assetgen” Sobre aquestes dues frases Dagoll Dagom ha muntat un quadre de tres minuts, durant el qual Blanca rambleja sola, desorientada i espantada per un poble enmig d’una gran multitud d’àrabs, que es passegen o es dediquen a jocs malabars; aviat, però, uns moros començaran a importunar-la i, poc després, se n’hi afegiran d’altres.

A l’obra de Guimerà: Blanca impedeix a Saïd d‘anar a ajudar els pirates, quan aquests són atacats pels cristians; al musical, aquesta escena no hi és, ja que abans Saïd ha estat empresonat i lligat pels seus homes.

A Guimerà, després de la catàstrofe, provocada per la traïció de Joanot, els cristians s’apoderen del vaixell matant tots els pirates amb excepció de Saïd, el qual és defensat per Blanca contra el seu propi pare. Quan aquest vol matar el pirata, Blanca s’hi interposa rebent ella la bala, la qual només la fereix. Saïd l’agafa i, abraçat amb ella, es llença al mar on desapareixeran, quedant només el cel i el mar com a testimonis de llur amor.

En canvi, Dagoll Dagom munta un quadre final molt espectacular i emotiu: Carles mata Saïd i Blanca, se suïcida al seu costat. A continuació, llurs cadàvers seran llançats a l’aigua pels corsaris.

Al musical hi ha una escena al final de tot que és quan es veuen tots els corsaris morts, Blanca, Saïd i cristians morts també; Aquesta escena en l’obra teatral no hi és.

Ara pel que fa l’eliminació d’escenes de l’obra teatral n’hi ha moltes, pel fet de que en el musical s’ha de treure escenes per incorporar cançons i ball. Com per exemple l’escena on Blanca parla amb el seu pare del que havia fet malament ( plorar per un musulmà). L’escena del Roc i el Guillem tampoc hi és. I moltes escenes més...

En conclusió, podem dir que hi ha una gran diferència entre l’obra i el musical, encara que el context és el mateix, però la forma en que fan la representació de l’obra és molt distinta en cada cas. A mi m’agrada més l’obra escrita per Guimerà, perquè en meu punt de vista la literatura escrita té més detalls i cadascun pot apreciar l’obra de la manera que vulgui, encara que hem de ressaltar, que el musical, Dagoll Dagom també inclou molt detalls.