* Què és poesia ?
La poesia és un joc de paraules amb rimes i combinacions de so que fan referència a un tema específic, potser de la vida de l'autor, de la natura, de l'amor o de qualsevol tema. La poesia també la podem considerar com un art de les paraules, tal i com la literatura, però, aquesta més curta i amb lleis mètriques.
* Troba un poema per a cadascun d’aquests grans temes:
VIDA I PAS DEL TEMPS: La vida incerta de Josep Carner. Tòpic: Metàfores de la vida: Homo viator
Aquest camí tan fi, tan fi,
qui sap on mena!
¿És a la vila o és al pi
de la carena?
Un lliri blau, color de cel,
diu: -Vine, vine!-
Però: -No passis! -diu un vel
de teranyina.
¿Serà drecera del gosat,
rossola ingrata,
o bé un camí d’enamorat,
colgat de mata?
¿És un recer per a adormir
qui passi pena?
Aquest camí tan fi, tan fi,
qui sap on mena?
¿Qui sap si trist o somrient
acull son hoste?
¿Qui sap si mor sobtadament,
sota la brosta?
Qui sabrà mai aquest matí
a què em convida!
I és camí incert cada camí,
n’és cada vida!
NATURA: Arbres de Josep Carner. Tòpic: "Locus Amoenus"
Voldria ta ciència,
arbre, per al meu cor,
tu que en el temps geliu ets paciència
i en dia ardent aboques un tresor.
Verd amuntegament d'onades blanes
amb un sospir de pau en cada floc,
el moviment dels núvols agermanes
amb el descans del roc.
Va a cada arbre una cèlica fortuna:
l'auró té deixes d'alba en el fullam recent,
el bedoll s'enamora de la lluna,
en el pi hi ha ditades del ponent.
Cap arbre com el freixe per alta ocelleria
quan apagava el dia, tot lent, un vel ombriu;
i quan, de matinada, la boira s'esgarria, són cabelleres d'àngel els àlbers vora el riu.
Palpita el vern, de somnis nocturns en recordança.
Tot cintes d'aigua màgica és el desmai suau.
L'om crida el flabiol per a la dansa.
El faig és una església. El roure és un palau.
Tot home es plany, i l'arbre l'espera i l'aixopluga;
li val el foc i l'aigua, li gronxa l'esperit.
Uns arbres són finestra que l'oratjol belluga,
i d'altres són com una nit.
Trigo, mandrós, d'un encís d'arbre a fer-me lliure;
ullcluc, si sento un arbre m'apar tota la mar;
i un davant la meva finestra, fa que encara
no em dolgui prou de viure.
És en el llibre de consol que un dia
el Fill de l'Home un orb guarí,
i aquell tornat de tenebror s'esfereïa
en descobrint els vianants en el matí.
-Veig arbres que caminen- agenollat va dir.
Uns arbres amb follia que corre i poc s'acaba;
arbres que mena a vagareig, en lloc del pur misteri de la saba,
la sang en sotragueig.
-¿ On vas ? - les fulles diuen amb llur fidel frisança.
La branca puja sense cap pensament de mal.
Arbre frenat en una fèrtil esperança,
atura'm tu, si cal.
MORT: A Frederic Soler en son etern de Jacint Verdaguer. Tòpic: La mor com a pas de LA VIDA ETERNA.
Amb cent corones de flors
te'n veig anar d'esta vida:
tu te'n vas amb cent, de flors;
jo quedo amb una, i d'espines
*
Com volarien mos besos
per sos llaviets en flor,
tant temps ha que frisen presos
dintre el niu del meu amor
Enyorança
AMOR: Mester d'amor de Joan Salvat-Papasseit. Tòpic: Etapes i facetes de l'amor: Preceptor amoris.
Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.
No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada.
Deixa't besar -sacrifici fervent-
com més roent més fidel la besada.
Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veire el temor
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar
...................i si et quedava enyor,
besa de nou, que la vida és comptada.
*Relaciona una de les poesies amb una altre forma d'art
ARBRES Josep Carner: El que diuen els arbres Feliu Ventura
Aquest poema de Josep Carner es relaciona amb la cançó de Feliu Ventura, perquè parlen dels arbres com una excusa per parlar de reflexions sobre la vida.
EL QUE DIUEN ELS ARBRES
Em va agafar les mans
i les posà en la terra
i em cremà per un moment.
"tu vens d'ací, no pots canviar això".
Ell entenia tot el que deien els arbres,
jo només sentia vent.
Em va alçar contra el cel
per a seure'm als muscles
i esclatà la meua ment.
"jo sóc d'ací, no puc canviar això".
i vaig entendre tot el que deien els arbres
on només sentia vent.
Hem de fer més
per a avançar més;
si és sostenible
es farà visible.
Des del meu lloc
fins el més remot;
sembrar ací
per a collir allí.
Interpretar un altre repertori:
salvar a pams el propi territori.
Un nou model
un nou poder
per a fer més
no renunciar a res.
Hem de fer un esforç
per a escoltar els arbres
o només quedarà vent!
