Comentari de text

Les formigues

És un poema de Josep Carner del llibre Bestiari (1964) que correspón a l'última època de Carner com a poeta, l'època de 1958-1970.

Quan Carner va escriure Bestiari (1964) es a fixar de que els poemes fosin anecdòtics. Aquest llibre  té 154 poemes, tots relacionats amb un animal, on els posa per ordre alfabètic, des de les abelles fins a la zebra.
Els animals esdevenen un pretext per a la reflexió sobre els comportaments humans i aquest és justament l'objectiu de Carner, fer arribar un missatge de reflexió, però, "pintat" amb animals.
El llibre el podem classificar amb el gènere de la lírica, perquè ens parla de reflexions, per això, el gènere seria la Poesia Lírica. També Carner fa ús de recursos retòrics, específicament de la tendresa i la ironia.
Les formigues explica les característiques d'aquest mateix animal.
En la primera estrofa, ens parla de com viuen les formigues en una comunitat i com un poble, relacionat-lo amb els humans.
En la segona estrofa ens parla d'una característica d'elles (les formigues), les ales, dels mascles i de les femelles( les reines).
En la tercera estrofa dels treballs i els objectius, que després del treball dur, sempre hi ha una recompensa.
A la cinquena estrofa, (l'última), ens parla, potser, de les activitats que fan, semblants a la dels humans.
El tema principal del poema és la vida de les formigues, és un text narratiu que ens explica la particular vida d'elles.
Pel que fa la mètrica  i la forma en que s'estructura el poema, podem observar que són cinc estrofes (Quartetes) de quatre versos cadascuna i amb versos heptasíl·labs, amb la següent rima:
1ra. estrofa
7-
7a
7-
7a
2na. estrofa
7-
7b
7-
7b
3ra. estrofa
7-
7c
7-
7c
4ta. estrofa
7-
7d
7-
7d
5èna. estrofa
7-
7e
7-
7e
Art menor i rima consonant.
Hem de dir que la rima és masculina , però només els versos amb rima( versos parells), els altres versos no tenen rima, es a dir, són versos blancs que acaben amb una paraula femenina.
De figures retòriques podem trobar: Símil o comparació, aliteració, metàfora, ironia, personoficació, epítet, pleonasme,etc. El tòpic d'aquest poema està situat en l'apartat de la vida ideal i el que s'acosta més és : Una Utopia, que vol dir que és la concepció d'una societat ideal, d'un món imaginari que forà desitjable assolir algun dia.
Josep Carner va escriure aquest poema per a la gent que potser que li costi entendre reflexions i per això, Carner va "pintar" amb conceptes d'animals els poemes, però el que realment vol transmetre es que podem viure sense guerres, de forma civilitzada i treballant sense problemes.