El fragment seleccionat forma part de la novel·la el Quadern d’Aram (capítol V) de Maria Àngels Anglada (1930-1999). Per comprende’l s’ha de tenir clar que la novel·la tracta d’una travesia de mare i fill quan tracten de fugir dels atacs turcs i es refugien a Marsella, doncs el llibre es com una espècie de diari de Aram, però que també a vegades escriu la seva mare (Maryk) que narra les aventures d’ells quan tracten de fugir d’Armènia. El llibre és trobat per una dona que el tradueix i narra tot el context mencionat anteriorment.
Maria Àngels Anglada va ser una escriptora en llengua catalana, que va fer novel·les, poesies, assaigs i fins i tot narracions breus de temes diferents, però ella mateixa se sentia una poeta, encara que les seves creacions eren novel·les. Va néixer el 9 de març de 1930 a Vic, Barcelona. Es caracteritza per ser una escriptora d'una altra generació. La literatura catalana estava subjecta a escriptors d'una determinada generació, però ella es situa dins d'una altre generació més jove de la la vida d'escriptors literaris catalans. La mort de Maria Àngels Anglada es va produir enmig del bullici d'un dia tan significatiu a Catalunya com el de Sant Jordi (23 abril 1999) lligat a la celebració del Dia Mundial del Llibre.
Maria Àngels Anglada de sempre es va interessar molt pels assumptes armenis i per això va escriure aquest llibre, perquè el genocidi va ser un fet molt important i ressaltant d’aquest país.
Hi ha llibres d’altres autors que es relacionen amb el tema del genocidi com ho fa Maria Àngels Anglada, on estàn: Franz Werfel amb la seva obra Els 40 dies de Musa Dagh, que narra la resistència de milions d’armenis que van viure a prop del mont de Musa Dagh, i que van tenir qe fugir d’aquell atac per poder tenir una millor vida. També tenim la novel·la: Els fills d’Ararat de Marc Morte, on narra la història d’un jove escriptor que s’interessa pel genocidi i per casualitat coneix a una de les poques supervivents que s’atrevirà a obrir-se i tornar enrere i contar la seva experiència sobre al genocidi que li va tocar passar a ella i a més armenis. Amb relació amb aquesta úlima novel·la tenim la pel·licula de Atom Egoyam que va fer la pel·licula anomenada Ararat (2002) que explica la història dintre d’una altre d’uns nois armenis que tenen un interrogatori a la duana i és a partir d’aquí que es comencen a desvelar els problemes secrets dels protagonistes armenis.
Fent un resum d’escena o bé del fragment que s’analitza; Maryk, reflexiona de com el seu fill s’ha fet “gran” en tant pocs temps, quan ella diu gran, es refereix a a que ha madurat d’una manera impresionant, per un sèrie de fets que els van tocar viure en el Camí cap L’Armènia de Rússia, dient que Aram mai es va queixar ni va reclamar res per beure o menjar, ella contradiu a Aram de que no es va fer gran com diu ell en un sol dia, sinó en tot el viatge. Maryk i Aram quan van començar el seu viatge per qüestions d’una promesa perquè Aram va estar molt malalt abans, però mai s’anaven a imaginar que el viatge era dolorós i que començaria una etapa forta i que comportaria la mort dels seus éssers estimats, Maryk recorda les últimes paraules del seu marit mort, Vahé, que després d’haver dit adéu va ser roses.
El fragment, que s’analitza tracta uns del temes principals o bé, importants, com és la vida del protagonista (Aram) en el trancurs de la seva fugida dels turcs. Especificament la mare de d’Aram narra com es va fent madur el seu fill en el transcurs del camí, evidenment es tracten de situacions difícils per a un noi de l’edat d’Aram, que està passant pel moment de l’adolescència i que és obligat per aquestes a madurar. Tot i que el tema central de la novel·la és el genocidi d’Armènia de l’any 1915 ( a la realitat), també cal centrar-se en com era la vida d’aquestes persones quan en el seu moment lo va tocar fugir d’Armenia, i més a més centrar-se en la vida d’un adolescent amb somnis i aspiracions a la vida.
És important ressaltar que encara que el protagonista d’aquest fragment és Aram, ell no intervé, és la seva mare qui agafa el llibre de ell i comença a escriure perquè ell no ho pot fer i també no vol deixar que passin esdeveniments sense que quedin plasmats al llibre.
Quant a l’estructura el fragment pertany a gairebé la meitat/ desenvolupament del llibre, el capítol V a començaments d’aquest, el qual explica els pensaments de Maryk sobre la maduresa del seu fill.
Pel que fa al tipus de narrador, en aquest llibre podem dir que n’hi ha dos, però els dos tenen la mateixa funció: és un narrador intern, perquè intervé en l’acció i que també és un protagonista, que en aquest cas es tracta de MaryK. Un exemple és quan diu “Jo penso, però que ja havia començat...”
Els personatges principals i dels quals es parlen o parlen es aquest fragment són dos, Maryk i el seu fill, Aram. Encara que ell no surti al fragment, es un peça clau en aquesta perquè és de qui es parla durant el transcurs que passa el temps en el fragment.
Aram . Quan comença el relat, tot just és un adolescent de quinze anys. A mesura que
la història avança, el personatge canvia, no només físicament (es diu que canvia la
veu), sinó també psicològicament. Es podria dir que els fets que li tocarà veure l’ajudaran a aprendre a viure. Al final del relat, quan viu a Marsella, Aram té uns dinou
anys. És clarament un personatge variable
Maryk És la mare d’Aram, i des de l’inici de la novel·la el lector té clar que es tracta d’una dona profundament religiosa (promet fer un peregrinatge al monestir de Narek si el seu fill aconsegueix superar una pneumònia que està a punt de costar-li la vida). Durant el relat, no només apareix resant en diverses ocasions (per exemple, durant l’enterrament d’Irina), sinó que també utilitza de tant en tant l’expressió «si Déu vol». Tot i que Aram opina que és molt valenta, la dura experiència que ha de viure l’afecta d’una manera desmesurada; d’aquí que sovint es presenti com una dona trista, que plora (a les nits, per tal que Aram no se n’adoni) pel record dels familiars assassinats.
Les dades que es donen en el fragment sobre l’espai no són moltes, es troben abans d’embarcar-se al vaixell amb els Kontos , però l’espai és real. Es troben a Gènova però de manera momentània perquè han de seguir amb el seu camí fins a Marsella.
Pel temps històric, l’època en què s’ambienta la narració es gairebé a l’any 1915 quan es va ocasionar el genocidi de molts armenis. Fou un conjunt de matances i deportacions massives de la població armènia de l’actual territori de Turquia entre finals del segle XIX, ocasionades pels Joves Turcs d’aquella època.
De temps narratius se sap que s’estructura amb el Ab ovo. I del temps del discurs podem obsevar que hi ha presència de retrospeccions (gairebé en tot el fragment), la velocitat del ritme narratiu es lenta perquè fa ús de descripcions de personatges, situacions, llocs i fins i tot quan parla d’algun fet del passat, en això influeix la presència d’el·lipsis que vol dir que supremeix alguna part de la novel·la perquè no sembla gaire important per seguir el fill de l’argument, es a dir, que durant la novel·la i fins i tot en el capítol i fragment analitzat troben que hi ha un ritme equilibrat, ni molt ràpid ni molt lent.
En conclusió l’objectiu de l’obra és reflectir com era la vida dels armenis quan va passar el genocidi, fet que va significar molt per a la història d’aquest pais, Té una estructura basada en pensaments i creences religioses per part de Maryk i d’Aram també.
És interessant com l’autora va fer el llibre, un llibre educatiu perquè al final ensenya història del pais d’Armènia amb un relat d’un noi de la seva mare on inclou com en totes les obres, amor, drama, tristesa i a més a més un context d’inspiració, basat en el genocidi d’Armènia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada